Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Patrimoni modern a la vora de l’Ebre

  • Dia sencer 
per Enric Roig

Aquesta ruta a través de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, naix de la celebració el, 2024 de l’Any Bartlett, que commemora els 100 anys en què l’arquitecte Agustí Bartlett i Zaldívar inicià la seua trajectòria com a arquitecte municipal de Tortosa fins el 1962, sent l’arquitecte que va modernitzar la ciutat de Tortosa després de la devastació ocasionada per la Guerra Civil.

Els rius sempre han estat factors claus a l’hora de establir-se a un territori. Des del riu es controlava tot: comerç, transport i navegació, establint una relació tant pròxima amb la gent que van fer créixer les poblacions del seu voltant. Aquest és el cas de l’Ebre i del territori al que dóna nom: les Terres de l’Ebre, un territori clarament marcat per la seva presència i importància, sent un nexe d’unió entre les comarques que les conformen.

La influència del riu a les poblacions de les Terres de l’Ebre s’ha vist també reflectida en la seva arquitectura, clarament marcada en la riquesa patrimonial de Tortosa i la seva ubicació estratègica al costat de l’Ebre. Una posició estratègica que va produir grans estralls a la Guerra Civil Espanyola.

Els estralls i la destrucció de la guerra civil van obligar a la reconstrucció de nombroses ciutats i edificis públics i privats caracteritzats per una arquitectura més conservadora i academicista i en molts casos menystinguda.

L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda, mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. Moltes de les construccions de la postguerra estaven inspirades i basades en el racionalisme que es desenvoluparia arreu del món fins el 1965, aproximadament.

Un exemple molt clar és el cas és el Poble Nou del Delta, a l’inici de la ruta, projectat per l’arquitecte José Borobio entre 1954 i 1956. En el cas de Tarragona i Terres de l’Ebre hi ha inventariats un total de 59 edificis corresponents la gran majoria pertanyents a aquesta època.

Una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància a un disseny senzill i funcional,tal i com podem veure en l’extens llegat de Bartlett.

Una ruta que posa llum sobre una arquitectura poc coneguda però molt interessant; de fet, alguns dels elements que es poden veure a la ruta estan catalogats per la Fundació Docomomo, i que ens farà mirar el racionalisme i l’arquitectura de postguerra amb uns altres ulls.

Tornar

Autors ( 9 )