Les petjades que han anat deixant al llarg de la història els passatges, barris, parcs, carrers, places, monuments o murals de la ciutat dedicats a la pau són l’evidència física de la periòdica necessitat que ha tingut l’ésser humà de rememorar un concepte tan universal en la seva formulació com històricament subjectiu pel que fa a la manera d’entendre’l.
La ciutat de Barcelona compta amb un bon i variat conjunt d’aquestes representacions en què l’ideal de pau és sempre el protagonista. És per aquest motiu que la possibilitat de descobrir tot un conjunt d’intervencions erigides sempre al voltant d’aquest tema, en diferents èpoques i per diferents motius, ens ajudaran a comprovar fins a quin punt una mateixa idea, la de la pau, es construeix amb lectures a vegades molt diferents.
Comencem aquesta ruta en el marge sud del riu Besòs, molt a prop dels terrenys on es va celebrar el Fòrum de les Cultures l’any 2004, on podem visitar el parc de la Pau, obra dels arquitectes Iñaki Ábalos i Juan Herreros. Durant les setmanes en què es va celebrar l’esdeveniment, els terrenys de l’actual parc es van dedicar a acollir de manera temporal el que es va anomenar Campament de la Pau, on prop d’un miler de nens d’arreu del món hi van acampar amb l’objectiu de “difondre els valors de la pau, la diversitat i la convivència”. El disseny i la construcció efímera del campament va ser obra dels arquitectes Mariona Benedito, Josep Benedito i Elena Saricu.
En direcció nord, cap al districte de Sant Martí, el conjunt d’habitatges que formen el barri de la Pau, projectat i construït per l’Obra Sindical del Hogar, va ser inaugurat per Franco l’any 1966 com a part de les celebracions dels “25 anys de pau” des del final de la Guerra Civil espanyola. El barri, amb greus deficiències constructives provocades per l’ús de ciment aluminós, va ser rehabilitat completament per ADIGSA a finals dels anys vuitanta sota la direcció en matèria estructural dels arquitectes Joan Margarit i Carles Buxadé.
Abans de seguir cap a la part més antiga de la ciutat val la pena apropar-se al final de la rambla de Guipúscoa, ja al Clot, on ens trobarem amb una important intervenció urbana en forma de pèrgola signada l’any 1991 per l’arquitecte Bernardo de Solá. En els seus extrems, aquest element arquitectònic queda acompanyat pel conjunt d’escultures Las pajaritas, rèplica contemporània de l’obra del mateix nom realitzada l’any 1929 per l’artista Ramón Acín i que es pot veure a la ciutat d’Osca. Sota la rèplica barcelonina instal·lada el mateix any 1991 en què es va construir la pèrgola, s’hi va afegir una placa que reprodueix el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tothom neix lliure i igual en dignitats i en drets; i, dotats com estem de raó i consciència, hem de comportar-nos fraternalment els uns amb els altres”. Acín i la seva dona, Conchita Monrás, van ser afusellats a Osca per soldats nacionals durant els primers dies de la Guerra Civil.
Seguim en direcció al nucli antic per fer una parada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i veure amb més detall un dels esgrafiats de Picasso. Entre els diversos dibuixos que componen aquesta intervenció hi ha una sardana amb una significació molt especial. La sardana de la pau, tal com ell la va anomenar, queda com a record de la que ell mateix va dibuixar l’estiu de 1953 a Ceret per als seus amics del Partit Comunista i com a primera obra dedicada al que es va voler anomenar el Temple de la pau, un projecte artístic al voltant de la pau i la reconciliació que desafortunadament va quedar només en una idea.
Des del COAC en direcció al Port Vell, baixant les Rambles i en paral·lel al seu tram final, podem visitar el passatge de la Pau, una intervenció urbana destinada durant la segona meitat del segle XIX a alliberar espai per poder construir-hi nous habitatges i millorar també les seves condicions de salubritat. Al passatge hi podem trobar encara avui dia l’estudi EMBT dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. A pocs metres, ja a la façana marítima de la ciutat, arribem a la plaça del Portal de la Pau, on es troba l’antic palau de la Junta d’Obres del Port, projectat per l’enginyer Julio Valdés l’any 1903 i inaugurat l’any 1908. Allà, l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va dissenyar i construir l’any 1876, per encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat, un monument dedicat a la pau com a celebració del final de les guerres carlines, i que ja està desaparegut.
Acabem la ruta al barri de la Marina de Port, a l’antiga zona de descans dels treballadors de la fàbrica Philips, abans Lámparas Z. Aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta per la paisatgista indonèsia Aafje Johanna Marie Vermeulen, alhora esposa del director holandès de la fàbrica Jan van der Harst. La vegetació la conformen una gran varietat d’arbres, molts d’ells adquirits durant els nombrosos viatges al país natal, a l’Àsia. El 2007 s’inaugura, amb el nom de Jardí dels Drets Humans, la remodelació d’aquest espai, obra de l’arquitecte municipal Jaume Graells; l’espai reforça la sensació de bosc frondós amb nou arbrat i un recorregut que inclou trenta plafons-llum que reprodueixen trenta articles de la Declaració Universal dels Drets Humans (Nacions Unides, 1948).
Finalitzada la ruta, val a dir que, més enllà dels ja esmentats espais urbans propis d’aquest recorregut, la ciutat també conté tot un seguit d’intervencions al·legòriques a la pau i els drets humans que també es poden visitar: llocs com els anomenats Jardinets de Gandhi, un petit parc inaugurat l’any 2000 dedicat a Mahatma Gandhi —el qual, malgrat que va ser nominat fins a cinc vegades per al Premi Nobel de la Pau, no el va aconseguir mai. Es dona la particularitat que l’escultura dedicada a Gandhi que es va instal·lar de forma permanent al parc és obra d’Adolfo Pérez Esquivel, qui sí que obtindria el premi l’any 1980 “pel seu compromís amb la defensa de la Democràcia i dels Drets Humans per mitjans no-violents contra les dictadures militars a l’Amèrica Llatina”. Altres intervencions artístiques com el Mur de la Pau, un mural pintat de manera col·lectiva l’any 2023 com a acompanyament als actes del Fòrum Mundial per la Pau celebrat durant el mes de novembre a Barcelona. Finalment, i també com a suggeriment complementari a la ruta, a la muntanya de Montjuïc, pujant fins a l’Anella Olímpica, ens trobarem amb la Campana de la Pau, instal·lada amb motiu dels Jocs Olímpics mercès a una donació de l’Estat federal alemany de Baden-Württemberg juntament amb un grup d’empreses alemanyes. La campana, de gairebé set tones de pes, va quedar instal·lada sobre una estructura metàl·lica dissenyada per l’arquitecta Beth Galí. Juntament amb les anelles olímpiques gravades en bronze es pot llegir també la paraula ‘pau’ en diversos idiomes.
