Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Picasso a Ciutat Vella, Barcelona

  • Mig dia 

No és casual que Picasso fes la donació a la ciutat de Barcelona —l’any 1970 i en memòria del seu “inolvidable amigo, Jaime Sabartés”— d’una important part de la seva col·lecció privada, obres que s’exposen encara actualment al Museu Picasso de Barcelona.

L’intens i estret vincle de l’artista amb la ciutat es remunta al 1895, any en què Pablo Ruiz Picasso —amb 13 anys— i la seva família arriben de Málaga a Barcelona on residiran en diversos emplaçaments al voltant del  port vell de la ciutat, entre ells les Cases d’en Xifré o la Plaça de la Mercè, en un edifici que es va enderrocar en el procés d’higienització de Ciutat Vella, creant la plaça.

Les diverses ubicacions de les residències dels Ruiz Picasso basculen al voltant del port vell, potser per mantenir-se a prop d’aquell mateix mar que banya la costa malaguenya, potser per la proximitat amb la Llotja de Mar: l’edifici civil gòtic que per llavors allotja l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, on el seu pare exerceix com a professor i, ell mateix, com a alumne, i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que com a estudiant freqüentaria.

A Barcelona també és assidu i exposa a l’establiment Els Quatre Gats, als baixos de la Casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, on descobreix la bohèmia i l’elit cultural del moment; artistes i escriptors d’entre els quals n’extraurà grans amistats de per vida, com la de Sabartés, i un primer coneixement sobre París, d’on artistes com Casas, Russiñol o Utrillo hi van i venen per prendre el pols de l’avantguarda del moment. Amb Sabartés i d’altres també freqüenta la Sala Parés —on també hi exposarà obra— després de comprar el tortell a les pastisseries del carrer Petritxol, cada diumenge.

Ja en una etapa més contemporània, amb un Picasso establert a París com a un dels artistes més reconeguts del s. XX i amb una relació amb Barcelona truncada per la Guerra Civil i la dictadura franquista, l’artista accedeix per encàrrec del COAC a la realització, en col·laboració amb l’escultor Carl Nesjar, dels murals i frisos de l’edifici de Plaça Nova, regal de l’artista i la institució a la ciutat.

Barcelona, per la seva part, en motiu del centenari del naixement de Picasso, rendirà homenatge a aquesta intermitent però estreta relació entre artista i ciutat de diverses formes, entre les quals aquesta ruta en destaca el Monument Homenatge a Picasso, d’Antoni Tàpies de 1983.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies

Autors ( 18 )