No és casual que Picasso fes la donació a la ciutat de Barcelona —l’any 1970 i en memòria del seu “inolvidable amigo, Jaime Sabartés”— d’una part important de la seva col·lecció privada, amb obres que actualment encara s’exposen al Museu Picasso de Barcelona.
L’intens i estret vincle de l’artista amb la ciutat es remunta al 1895, any en què Pablo Ruiz Picasso —amb tretze anys— i la seva família arriben de Màlaga a Barcelona, on residiran en diversos emplaçaments al voltant del port vell de la ciutat, entre ells les cases d’en Xifré o la plaça de la Mercè, en un edifici que es va enderrocar en el procés d’higienització de Ciutat Vella, creant la plaça.
Les diverses ubicacions de les residències dels Ruiz Picasso se situen al voltant del port vell, potser per mantenir-se a prop d’aquell mateix mar que banya la costa malaguenya, potser per la proximitat amb la Llotja de Mar: l’edifici civil gòtic que aleshores allotjava l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, on el seu pare exercí com a professor i ell mateix en fou alumne, i la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, que freqüentaria com a estudiant.
A Barcelona també és assidu i exposa a l’establiment Els Quatre Gats, als baixos de la Casa Martí de Josep Puig i Cadafalch, on descobreix la bohèmia i l’elit cultural del moment; artistes i escriptors dels quals n’extraurà grans amistats de per vida, com la de Sabartés, i un primer coneixement sobre París, d’on artistes com Casas, Rusiñol o Utrillo van i venen per prendre el pols de l’avantguarda del moment. Amb Sabartés i altres també freqüenta la Sala Parés —on també exposarà obra—, després de comprar el tortell a les pastisseries del carrer de Petritxol, cada diumenge.
Ja en una etapa més contemporània, amb un Picasso establert a París com un dels artistes més reconeguts del segle XX, i amb una relació amb Barcelona truncada per la Guerra Civil i la dictadura franquista, l’artista accedeix per encàrrec del COAC a la realització, en col·laboració amb l’escultor Carl Nesjar, dels murals i frisos de l’edifici de la plaça Nova, regal de l’artista i de la institució a la ciutat.
Barcelona, per la seva banda, amb motiu del centenari del naixement de Picasso, retrà homenatge a aquesta intermitent però estreta relació entre l’artista i la ciutat de diverses maneres, entre les quals aquesta ruta en què destaca el monument Homenatge a Picasso, d’Antoni Tàpies, de 1983.
4
