Habitualment associem el Racionalisme a l’ortodòxia del GATCPAC, referent ineludible de la modernitat local. Però, més enllà de la radicalitat, del blanc i del negre, trobem una gamma de grisos on podem incloure altres arquitectures que, amb més o menys intensitat, i amb diferents referents i aspiracions, aplicaven els preceptes de l’arquitectura d’avantguarda. Amb influències que sempre provenien d’experiments de més enllà dels Pirineus, podem afirmar que hi ha molts exemples que ja apunten cap a una superació definitiva del modernisme o del noucentisme, o que, a poc a poc, esdevenen una fase de la seva metamorfosi. I moltes d’aquestes aproximacions són d’abans de la presentació del GATCPAC en societat, l’abril de l’any 1929.
Durant aquest període, l’Eixample Dret, sobretot als voltants del passeig de Gràcia, començava a ser una zona força consolidada i construïda del Pla Cerdà, on l’edificació ja feia temps que havia anat guanyat la partida al traçat dels carrers. Tanmateix, alguns solars encara lliures rebrien l’empremta de l’arquitectura racionalista, amb algunes variants heterodoxes que flirtejaven amb altres tendències. Aquest és el cas d’equipaments com la fàbrica Myrurgia, els habitatges Roca Barallat o el Casal Sant Jordi, amb pinzellades provinents de l’art-déco i del noucentisme. Hi contrasten exemples d’un racionalisme immaculat, com la Casa Mercè Ymbern de Cardenal.
Aquesta tensió, en aquells anys, es feia palesa en els diferents valors que defensaven els socis del GATCPAC, ortodoxos, i els socis del FAD, favorables —com el nom de l’associació indica— a les arts decoratives. Tot i l’aparent contraposició, finalment tot es diluïa. Sense anar més lluny, només cal que observem els detalls dels espais interiors de molts edificis puristes del GATCPAC per adonar-nos que, al final, tot era un diàleg que buscava mirar endavant.
4
