Associem habitualment el Racionalisme a l’ortodòxia del GATCPAC, referent ineludible de la modernitat local. Però fora de radicalitats , del blanc i del negre, trobem una gama de grisos on podem incloure d’altres arquitectures que, amb més o menys intensitat, i amb diferents referents i aspiracions, estaven aplicant els preceptes de l’arquitectura d’avantguarda. Amb influències sempre provinents d’experiments més enllà dels Pirineus, podem afirmar que existeixen molts exemples on ja s’apunten maneres que s’allunyen definitivament del Modernisme o del Noucentisme o que, poc a poc, en són una fase de la seva metamorfòsi. I moltes d’aquestes aproximacions són abans de la presentació del GATCPAC en societat l’abril de l’any 1929.
Durant aquesta periode, l’Eixample Dreta, sobretot als voltants del Passeig de Gràcia, començava a ser una zona força consolidada i construïda del Pla Cerdà, on l’edificació feia temps que ja havia anat guanyat la partida al traçat dels carrers. Alguns solars encara lliures, però, rebrien l’empremta de l’arquitectura racionalista, amb algunes variants heterodoxes que flirtejaven amb altres tendències. Aquest és el cas d’equipaments com la Fàbrica Myrurgia, els Habitatges Roca Barallat o el Casal Sant Jordi, amb pinzellades provinents de l’art-deco i del noucentisme. Hi contrasten exemples d’un racionalisme immaculat, com la Casa Mercè Ymbern de Cardenal.
Aquesta tensió, en aquells anys, es feia palesa entre les diferències de valors que defensaven els socis del GATCPAC, ortodoxos, i els socis del FAD, a favor, com el nom de l’associació indicava, de les arts decoratives. Tot i l’aparent contraposició, finalment tot es diluïa. Sense anar més lluny, només cal observar els detalls dels espais interiors de molts edificis puristes del GATCPAC per adonar-se de que, al final, tot era un diàleg que buscava mirar endavant.
4
