Habitualment associem el Racionalisme a l’ortodòxia del GATCPAC, referent ineludible de la modernitat local. Però, més enllà de la radicalitat, del blanc i del negre, trobem una gamma de grisos on podem incloure altres arquitectures que, amb més o menys intensitat, i amb diferents referents i aspiracions, aplicaven els preceptes de l’arquitectura d’avantguarda. Amb influències que sempre provenien d’experiments de més enllà dels Pirineus, podem afirmar que hi ha molts exemples que ja apunten cap a una superació definitiva del modernisme o del noucentisme, o que, a poc a poc, esdevenen una fase de la seva metamorfosi. I moltes d’aquestes aproximacions són d’abans de la presentació del GATCPAC en societat, l’abril de l’any 1929.
Tret del pinyol molt destacable que es forma a l’encreuament entre els carrers d’Enric Granados i de París, es fa curiosa la manca de més arquitectura racionalista destacable en un barri tan extens com l’Eixample Esquerre, on la primera obra construïda de Josep Lluís Sert vol ensenyar les traces apreses al taller de Le Corbusier. Serà en els marges d’aquest barri on trobarem exemples més o menys reeixits que guiaran aquest itinerari: a les Corts, als voltants de la plaça d’Espanya, o també al Raval, on el racionalisme va deixar exemples tan destacats com l’icònic Dispensari Antituberculós, del qual encara avui es debat el seu enèsim ús i adaptació, que mostra totes les virtuts, però també les mancances, d’una arquitectura que aviat farà un segle.
En aquest recorregut, un cas singular ens il·lustra les tensions entre el naixement del llenguatge modern i la pulsió molt present per les arts decoratives: les cases Josep Masana I i II. Del mateix arquitecte, els mateixos anys i en parcel·les contigües, veurem un exemple d’un racionalisme que prové d’un cert expressionisme centreeuropeu i, mitgera amb mitgera, el seu bessó amb tota la retòrica purament art-déco. Tot plegat, paradigmàtic de l’època en què tot es començava a ordir.
3
