Associem habitualment el Racionalisme a l’ortodòxia del GATCPAC, referent ineludible de la modernitat local. Però fora de radicalitats , del blanc i del negre, trobem una gama de grisos on podem incloure d’altres arquitectures que, amb més o menys intensitat, i amb diferents referents i aspiracions, estaven aplicant els preceptes de l’arquitectura d’avantguarda. Amb influències sempre provinents d’experiments més enllà dels Pirineus, podem afirmar que existeixen molts exemples on ja s’apunten maneres que s’allunyen definitivament del Modernisme o del Noucentisme o que, poc a poc, en són una fase de la seva metamorfòsi. I moltes d’aquestes aproximacions són abans de la presentació del GATCPAC en societat l’abril de l’any 1929.
Tret del pinyol molt destacable que es forma a l’encreuament dels carrers d’Enric Granados i París, es fa curiosa la manca d’altra arquitectura racionalista destacable en un barri tan extens com l’Eixample Esquerra, on la primera obra construida de Josep Lluís Sert vol ensenyar les traces apreses al taller de Le Corbusier. Serà en els marges d’aquest barri on trobarem exemples més o menys reeixits que guiaran aquest itinerari: a Les Corts, però també als voltants de la Plaça d’Espanya o al Raval el racionalisme va deixar exemples tan destacats com l’icònic Dispensari Antituberculós, encara avui debatent el seu enèssim ús i adaptació, mostrant totes les virtuts però també les mancances d’una arquitectura que aviat farà un segle.
En aquest recorregut un cas singular ens ilustra les tensions entre el naixement del llenguatge modern i la pulsió per les arts decoratives, molt present: les Cases Josep Masana I i II. Del mateix arquitecte, els mateixos anys i en parcel·les contigües, veurem un exemple d’un racionalisme provinent d’un cert expresionisme centre-europeu i, mitgera amb mitgera, el seu bessó amb tota la retòrica purament art-decó. Tot plegat, paradigmàtic de l’època en que tot es començava a coure.
3
