Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Racionalisme a Barcelona: Sant Andreu, Horta-Guinardó i Collserola

  • Mig dia 

Associem habitualment el Racionalisme a l’ortodòxia del GATCPAC, referent ineludible de la modernitat local. Però fora de radicalitats , del blanc i del negre, trobem una gama de grisos on podem incloure d’altres arquitectures que, amb més o menys intensitat, i amb diferents referents i aspiracions, estaven aplicant els preceptes de l’arquitectura d’avantguarda. Amb influències sempre provinents d’experiments més enllà dels Pirineus, podem afirmar que existeixen molts exemples on ja s’apunten maneres que s’allunyen definitivament del Modernisme o del Noucentisme o que, poc a poc, en són una fase de la seva metamorfòsi. I moltes d’aquestes aproximacions són abans de la presentació del GATCPAC en societat l’abril de l’any 1929.

A la dècada dels 30, tots aquests barris podrien considerar-se, tret dels seus propis nuclis, perifèrics. I és aquí on veiem sovint el que un no vol veure o no necessita veure al centre de la ciutat, el clàssic not in my backyard anglès: un hospital, una estació de ràdio o, portant-ho a l’extrem, habitatges socials per a treballadors. Alhora, algun d’aquests eren barris on la petita burgesia establia una primera o segona residència fugint de l’ambient de la ciutat; la tradició de classe seguia, l’estil canviava.

Aquesta situació aillada dels barris de muntanya de la ciutat perduraria fins a finals del segle XX, quan les felices Olimpiades de 1992 hi van fer peu amb la urbanització de la zona del Vall d’Hebron i la Teixonera, on us sorprendrà un desubicat Pavelló de la República. Un Pavelló reconstruït per a l’ocasió seguint l’original de París de 1937, però que d’aquí a 50 anys més suposem que ja ens l’haurem fet nostre.

Tornar

Autors ( 14 )