Associem habitualment el Racionalisme a l’ortodòxia del GATCPAC, referent ineludible de la modernitat local. Però fora de radicalitats , del blanc i del negre, trobem una gama de grisos on podem incloure d’altres arquitectures que, amb més o menys intensitat, i amb diferents referents i aspiracions, estaven aplicant els preceptes de l’arquitectura d’avantguarda. Amb influències sempre provinents d’experiments més enllà dels Pirineus, podem afirmar que existeixen molts exemples on ja s’apunten maneres que s’allunyen definitivament del Modernisme o del Noucentisme o que, poc a poc, en són una fase de la seva metamorfòsi. I moltes d’aquestes aproximacions són abans de la presentació del GATCPAC en societat l’abril de l’any 1929.
Al barri de Sant Gervasi, i en una extensió no massa gran de ciutat, és destacable la quantitat d’obres identificables i, en afegit, de certa rellevància. És probable que un dels motius sigui que la majoria d’aquestes són obres d’habitatge de promoció privada, moltes vegades on la pròpia família o gent propera actuava com a promotora, fet que els permetia experimentar sense una expectativa de venda. Com a equipament, apareix el Grup Escolar Blanquerna, on són manifestes les inquietuds pedagògiques racionalistes que marcarien l’etapa republicana en relació a la construcció de nous centres escolars.
En aquest recorregut podrem contrastar el purisme de les construccions de Sert, Illescas o Rodríguez Arias, amb les aproximacions de, per exemple, Pere Benavent, que tot i la depuració del llenguatge no refusa elements clàssics en la composició de la façana com són les tribunes i els arcs de remat. En l’apreciació i la diversitat d’aquests matissos és on el racionalisme es fa gran i ens ajuda a canviar de segle. Les seves lliçons perduren.