Recorregut sobre l’arquitecte, dissenyador i decorador gironí Rafael Masó i Valentí (1880-1935), que després de cursar els seus estudis d’arquitectura a Barcelona va establir despatx professional a la ciutat, on també va tenir un paper important com a impulsor i animador de la vida cultural i cívica. La seva producció s’estengué per tota la demarcació, amb obres tan importants com la farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor a Girona, la Casa Masramon a Olot, la cooperativa L’Econòmica Palafrugellenca a Palafrugell i el conjunt de ciutat-jardí de S’Agaró, entre moltes altres. No obstant això, en aquest cas ens centrarem en les seves obres a la capital gironina.
L’estudi de l’arquitectura de Masó es concreta en tres períodes:
El primer, de 1906 a 1911, en què Rafael Masó intenta formular un llenguatge propi, malgrat que acusa les influències d’altres arquitectes. D’aquest període, a Girona, hi ha la farmàcia Masó, la Casa Batlle, la farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.
Al segon període, que s’enceta el 1912 després del seu viatge de noces per Itàlia i Alemanya i que duraria fins al 1922, reforça la seva actitud inicial de definir un estil propi. És el moment de les obres plenament noucentistes, que es consideren les més interessants de la seva trajectòria; a la ciutat de Girona seran l’edifici Athenea (enderrocat), les cases Ensesa i Teixidor, el garatge Callicó (enderrocat) i la Casa Gispert Saüch.
Al tercer període, de 1923 a 1935, hi ha un reforç de la idealització de Catalunya, que s’expressa a través d’elements de la tradició (esgrafiats, columnes, terracotes, etc.). En són un exemple a la ciutat de Girona les cases Cots i Colomer i la urbanització Teixidor (enderrocada).
Aquesta ruta es pot completar visitant els interiors de la Casa Masó, situada al carrer de les Ballesteries.
6
