Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Rafael Masó a Girona

  • Mig dia 

Recorregut sobre l’arquitecte, dissenyador i decorador gironí Rafael Masó i Valentí (1880-1935) que després dels seus estudis d’arquitectura a Barcelona va establir el seu estudi professional a la ciutat, on també va tenir un paper important com a impulsor i animador de la vida cultural i cívica. La seva producció s’estengué per tota la demarcació, amb obres tant importants com la farinera Teixidor, les cases Batlle, Ensesa i Teixidor a Girona, la Casa Masramon a Olot, la Cooperativa Palafrugellenca a Palafrugell i el conjunt de ciutat-jardí de S’Agaró, entre moltes altres. No obstant, en aquest cas ens centrarem en les seves obres a la capital gironina. L’estudi de la seva arquitectura es concreta en tres períodes:

El primer (1906-1911) en el qual Rafael Masó intenta formular un llenguatge propi, malgrat que acusa les influències d’altres arquitectes. D’aquest període, a Girona, hi ha la farmàcia Masó, la Casa Batlle, la farinera Teixidor, el magatzem Ensesa i les cases Salieti i Masó.

El segon període que s’encetà el 1912 després del seu viatge de noces per Itàlia i Alemanya i que duraria fins el 1922 en el que reforça la seva actitud inicial de definir un estil propi. És el moment de les obres plenament noucentistes, que es considera el més interessant de la seva trajectòria i que a la ciutat de Girona serien l’edifici Athenea (enderrocat), les cases Ensesa, Teixidor, el garatge Callicó (enderrocat) i la Casa Gispert Saüch.

El tercer període (1923-1935) es reforça la idealització de Catalunya i l’expressió d’aquesta mitjançant elements de la tradició (esgrafiats, columnes, terracotes, etc). En són un exemple a la ciutat de Girona les cases Cots i Colomer i la urbanització Teixidor (enderrocada).

Aquesta ruta es pot completar visitant els interiors de la casa Masó, situada al carrer Ballesteries.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies

Autors ( 1 )