Lluís Domènech i Montaner no tan sols va ser un dels arquitectes més eminents del Modernisme, sinó que va esdevenir un referent cultural i polític decisiu dels darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX. La seva obra s’acompanya de totes les arts i hi dialoga.
La ruta posa en relleu el vincle íntim entre l’arquitectura de Domènech i Montaner i autors fonamentals de la nostra literatura.
Començarem al capdamunt del passeig de Gràcia, a la Casa Fuster (1911), on Salvador Espriu, una de les veus més altes de la poesia catalana del segle XX, va viure entre 1942 i 1972. Una placa commemorativa ens ho recorda.
Baixarem fins al carrer d’Aragó, a la Fundació Tàpies. Tàpies va triar un edifici de Domènech i Montaner per a la seva fundació amb voluntat d’interactuar-hi. Darrere de l’artista visual, a Antoni Tàpies hi havia un escriptor lúcid i un pensador profund, autor de textos memorables i un dels seus fills, Antoni Tàpies i Barba, poeta d’obra rellevant, n’ha reprès el fil.
Continuarem fins al Palau de la Música Catalana (1908), una de les obres més admirades de Domènech i Montaner, associada a l’entitat que hi té la seva seu, l’Orfeó Català i al seu himne, el Cant de la Senyera, un poema de Joan Maragall amb música de Lluís Millet.
A tocar de la Rambla, hi ha la Fonda Espanya, reformada per Domènech i Montaner (1903). Hi va néixer Josep Rodoreda, autor de la música del Virolai del poeta Jacint Verdaguer. En fa memòria una placa a la façana de l’edifici.
Anirem al parc de la Ciutadella, al Castell dels Tres Dragons, cafè-restaurant de l’Exposició Universal de 1888, batejat popularment així per l’obra teatral del mateix nom de Serafí Soler “Pitarra” de 1865. Clourem la ruta al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau. El 16 de febrer de 2023, dins de l’Any Lluís Domènech i Montaner, s’hi va evocar el text que Joan Brossa va escriure sobre l’arquitecte per al monogràfic de “Cuadernos de Arquitectura” que l’any 1963 li va dedicar el COAC.