Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Ressons literaris de Domènech i Montaner a Barcelona

  • Mig dia 
per Carles Duarte i Montserrat

Lluís Domènech i Montaner no tan sols va ser un dels arquitectes més eminents del Modernisme, sinó que va esdevenir un referent cultural i polític decisiu dels darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX. La seva obra s’acompanya de totes les arts i hi dialoga.

La ruta posa en relleu el vincle íntim entre l’arquitectura de Domènech i Montaner i autors fonamentals de la nostra literatura.

Començarem al capdamunt del passeig de Gràcia, a la Casa Fuster (1911), on Salvador Espriu, una de les veus més altes de la poesia catalana del segle XX, va viure entre 1942 i 1972. Una placa commemorativa ens ho recorda.

Baixarem fins al carrer d’Aragó, a la Fundació Tàpies. Tàpies va triar un edifici de Domènech i Montaner per a la seva fundació amb voluntat d’interactuar-hi. Darrere de l’artista visual, a Antoni Tàpies hi havia un escriptor lúcid i un pensador profund, autor de textos memorables i un dels seus fills, Antoni Tàpies i Barba, poeta d’obra rellevant, n’ha reprès el fil.

Continuarem fins al Palau de la Música Catalana (1908), una de les obres més admirades de Domènech i Montaner, associada a l’entitat que hi té la seva seu, l’Orfeó Català i al seu himne, el Cant de la Senyera, un poema de Joan Maragall amb música de Lluís Millet.

A tocar de la Rambla, hi ha la Fonda Espanya, reformada per Domènech i Montaner (1903). Hi va néixer Josep Rodoreda, autor de la música del Virolai del poeta Jacint Verdaguer. En fa memòria una placa a la façana de l’edifici.

Anirem al parc de la Ciutadella, al Castell dels Tres Dragons, cafè-restaurant de l’Exposició Universal de 1888, batejat popularment així per l’obra teatral del mateix nom de Serafí Soler “Pitarra” de 1865. Clourem la ruta al recinte modernista de l’Hospital de Sant Pau.  El 16 de febrer de 2023, dins de l’Any Lluís Domènech i Montaner, s’hi va evocar el text que Joan Brossa va escriure sobre l’arquitecte per al monogràfic de “Cuadernos de Arquitectura” que l’any 1963 li va dedicar el COAC.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (1)