Parlar del Grup R resulta sempre lliscadís per la seva inconsistència com a tal: fundat el 1951 i dissolt pels seus membres una dècada després, la seva producció va ser més aviat eclèctica, on els interessos de cada membre de l’associació prevalien per sobre de qualsevol unitat d’estil o decàleg d’actuació. A diferència del GATCPAC, grup en el que s’emmirallen i de qui volen seguir el fil de modernitat i avantguarda iniciat als anys 30 que va ser tallat de soca-rel per la Guerra Civil, l’individualisme dels plantejaments preval. En el fons, allò que els uneix no és sinó el rebuig a l’arquitectura civil academicista de la primera autarquia franquista i la voluntat d’obrir-se a les noves corrents provinents d’altres països occidentals.
És a Josep Maria Sostres a qui se li atribueix el baptisme del grup, que segons paraules del mateix Antoni de Moragas, membre fundador, “en Sostres […] va dir un dia que la lletra R era molt pròpia, ja que era la primera lletra de renovació, revolució, restauració, etc… i vàrem adoptar el nom de grup R.” Per entendre bé el context d’aquesta frase de Sostres, el més il·lustratiu és citar 3 edificis contemporanis a la fundació de l’associació, ja que, com s’ha mencionat anteriorment, els uneix més allò del que es volen diferenciar que no pas el seu objectiu concret: el Banco Español de Crédito d’Eusebi Bona (1950), l’Edifici Social de l’Instituto Nacional de Previsión de Lluís Bonet (1954) o els múltiples habitatges que Francesc Mitjans signarà durant la dècada dels 50, on façanes absolutament academicistes contrastaran amb interiors de plantes inequívocament modernes, en són bons exemples per contrastar aquestes arquitectures coetànies.
Aquesta selecció d’obres mostra doncs un collage estilístic que serà llavor potencial de posteriors escoles o maneres de fer en l’àmbit català, atenent diverses sensibilitats. S’han tingut en compte tres factors objectius a l’hora de realitzar la tria: que estiguessin encara construïdes, que els autors de les obres haguessin estat membres del Grup R i que les obres estiguessin inscrites en el període d’activitat de l’associació.
