El recorregut pot semblar arbitrari, pel fet que inclou obres amb diferents graus d’intervenció en el territori, distintes entre si temporalment i formalment. La varietat és precisament allò que s’ha buscat, perquè reflecteix l’ampli ventall de condicions geogràfiques i morfològiques que ofereix el context rural de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany.
En l’itinerari s’hi barregen llocs i espais més íntims o tancats, on el gra té un paper important —per exemple, la reurbanització d’Ullastret—, amb d’altres de més expansius; llocs de pas o per passejar amb d’altres de reunió; miradors, parcs, estructures verticals que recorden torres de guaita o fars que ens ofereixen vistes llunyanes; també camins rescatats i lleugerament formalitzats que ens apropen i ens endinsen a llocs que, malgrat que han perdut part del seu ús o significat original, han perdurat en el temps.
Llocs que voregen l’aigua: o bé aigua dolça —com els que es troben a l’estany de Banyoles, el rec Monar a l’altura de Salt, o el riu Ter a la ciutat de Girona per un costat—, o bé el mar, com el primer assentament grec a la Península, Empúries, a la badia de Roses, o el front marítim de l’Escala. I altres “vores”, com les antigues terres agrícoles, en particular els horts, com és el cas dels horts de Vilabertran, a prop de Figueres, on el límit entre camp i ciutat es dibuixa i desdibuixa; o La Vora de Girona, a la muntanya de les Pedreres, que és alhora vora i talaia. Amb la seva presència vertical i puntual, les talaies contemporànies acompanyen i esquitxen les vores de la ruta; i, com les antigues torres de sentinella presents tant a la costa com a l’interior, ens permeten enlairar-nos i veure la riquesa i la interrelació dels pobles amb els camps o la massa boscosa, o adonar-nos dels tombs que fan els estanys amb el cap Norfeu al fons.
4
