Aquesta ruta a través de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre naix de la celebració el 2024 de l’Any Bartlett, que commemora els cent anys des que Agustí Bartlett i Zaldívar inicià la seua trajectòria com a arquitecte municipal de Tortosa i fins al 1962, esdevingut l’arquitecte que va modernitzar la ciutat de Tortosa després de la devastació ocasionada per la Guerra Civil.
Els rius sempre han estat factors clau a l’hora d’assentar-se una comunitat en un territori. Des del riu es controlava tot: el comerç, el transport i la navegació, i establia una relació tan pròxima amb la gent que feia créixer les poblacions del seu voltant. Aquest és el cas de l’Ebre i de la demarcació a la qual dona nom: les Terres de l’Ebre, un territori clarament marcat per la presència i importància del riu, el nexe d’unió entre les comarques que les conformen.
La influència del riu a les poblacions de les Terres de l’Ebre s’ha vist també reflectida en la seva arquitectura, i s’evidencia clarament en la riquesa patrimonial de Tortosa i la seua ubicació estratègica al costat de l’Ebre. Una posició que va provocar grans estralls a la Guerra Civil Espanyola.
La destrucció de la guerra va obligar a reconstruir nombroses ciutats, així com edificis públics i privats caracteritzats per una arquitectura més conservadora i academicista, en molts casos menystinguda.
L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda, es mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. Moltes de les construccions d’aquest període s’inspiraven i es basaven en el racionalisme que es desenvoluparia arreu del món fins al 1965, aproximadament.
Un exemple molt clar és el del Poble Nou del Delta, a l’inici de la ruta, projectat per l’arquitecte José Borobio entre 1954 i 1956. En el cas de Tarragona i les Terres de l’Ebre hi ha inventariats un total de 59 edificis que pertanyen, la gran majoria, a aquesta època.
Es tracta d’una arquitectura fonamentada en la raó, basada en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància a un disseny senzill i funcional, tal com podem veure en l’extens llegat de Bartlett.
Aquesta ruta posa llum sobre una arquitectura poc coneguda, però molt interessant; de fet, alguns dels elements que s’hi poden veure estan catalogats per la Fundació Docomomo, i el recorregut proposat ens farà mirar el racionalisme i l’arquitectura de postguerra amb uns altres ulls.
6
2
