Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

En la seva concepció, a principis de s.XXI, el concepte 22@ va promoure una transformació del sector industrial extensiu del Poblenou mitjançant la densificació a través de l’augment de l’edificabilitat i l’exploració d’una suposada simbiosi entre els sectors tecnològics, residencials, creatius i industrials.

L’actual imatge del Poblenou no és tant variada com la idea original prometia i el barri ha quedat tacat per gran quantitat de nuclis d’edificis d’oficines.

Trencant amb aquesta concepció, però, aquesta ruta identifica algunes de les operacions residencials col·lectives més interessants del barri.

Una selecció que passa per edificis multifuncionals que fan compatible l’ús de l’habitatge amb usos sòcio-sanitaris, operacions de recuperació del patrimoni industrial, accions d’integració en el teixit urbà popular del barri o per edificis singulars que es relacionen dimensionalment amb el nou teixit d’oficines.

Una ruta per entendre la capacitat de l’arquitectura per enginyar solucions diverses per a diferents condicions urbanes.

Per entendre la singularitat dels Premios Década, que malauradament van deixar de celebrar-se després de la seva última edició l’any 2009, transcrivim el text que el seu promotor, Oscar Tusquets Blanca, va escriure amb motiu del comiat de l’esdeveniment:

“Els Premios Década van ser creats amb la manifesta voluntat de representar una alternativa a tants premis on un jurat amb responsabilitat compartida jutja obres molt recents, distants i no visitades personalment, guiant-se, la majoria de vegades, només per documents fotogràfics. Per això l’essència dels Dècada es va basar en: jutjar obres finalitzades deu anys abans, un jutge únic i una àrea restringida que permetés la visita personal reposada a les obres seleccionades. En aquests premis tenen tant de valor els edificis i arquitectes premiats com els jutges de cada convocatòria, tots ells arquitectes internacionals als quals admiro i respecto, i no només per la seva trajectòria professional. Cal fer constar que quatre dels deu jutges han merescut el Premi Pritzker i que dos l’han obtingut després de la nostra invitació.

Després de deu anys d’existència vam decidir donar per acabada aquesta iniciativa, no només per les dificultats econòmiques que travessaven els nostres sponsors i la Fundació, sinó també perquè la llista d’arquitectes admirats a qui convidar se’ns estava acabant. De tota manera, estem convençuts de que els Década quedaran com un testimoni perdurable de deu anys d’Arquitectura Barcelonina.”

En aquesta ruta podreu, doncs, valorar amb encara més perspectiva temporal aquests edificis premiats, amb el biaix de les tendències minimitzat, mentre recorreu la ciutat sense necessitat de grans desplaçaments.

L’any 1926 Josep Maria Jujol va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí, càrrec que va exercir fins el 1949, any de la seva mort.

La seva relació amb el municipi es remunta a l’encàrrec familiar de la Torre Gibert —popularment coneguda com a Torre dels Ous o Torre de la Creu— l’any 1913, que li donà reconeixement local i fou el detonant d’un segon encàrrec, dos anys més tard, per a la transformació de la masia de Can Negre, obra cabdal per entendre l’imaginari de l’arquitecte.

Al llarg dels anys, Jujol arribaria a realitzar tres altres cases més al municipi, a més d’altres obres no residencials, experimentant amb la tipologia de l’arquitectura rural i desenvolupant conceptes com l’addició i la transformació mitjançant tècniques constructives populars, sempre dutes al seu propi terreny de joc.

Aquest és un itinerari per totes aquestes obres per tal d’entendre millor l’arquitecte i la seva relació amb Sant Joan Despí.

Al Cadaqués de mitjan anys cinquanta es donen les condicions propícies per desenvolupar els recursos apresos per Federico Correa i Alfonso Milá sota el mestratge de José Antonio Coderch, que aviat personalitzen amb un tarannà propi que serveix per obrir pas a una manera d’intervenir al poble que encara avui perdura. Aprofitant al màxim els elements originals de l’habitatge tradicional entre mitgeres, intervenen curosament amb els materials i recursos locals disponibles per realitzar subtils canvis i incorporacions que inunden aquells espais existents d’una sorprenent i refrescant modernitat, tot apel·lant a una nova manera de viure.

Les encara puntuals —però creixents— aventures de la burgesia barcelonina cap a la Costa Brava com a destí turístic propicien que Correa i Milá rebin el seu primer encàrrec que es construirà: la casa per a Javier Villavecchia al Port d’Alguer de Cadaqués.

Les decisions que es veuen reflectides en aquesta obra es resumeixen en una loggia superior que inverteix els usos diürns i nocturns de la casa, per poder gaudir així de les vistes sobre el mar des de l’estar-menjador; el mobiliari d’obra; l’austeritat de recursos; el respecte per allò existent; i la sublimació del teixit urbà del casc antic, tot lligat amb un cert hedonisme que la tipologia de casa d’estiueig permet. Aquestes decisions es repeteixen en les seves intervencions immediatament posteriors.

Progressivament, una línia més experimental es traça paral·lela a les primeres edificacions aïllades, influenciada per la cada vegada més notable relació amb Itàlia, amb la casa Rumeu com a exemple més contundent i segurament més brillant.

Aquest idil·li amb Cadaqués s’estén durant més de dues dècades, durant les quals arriben a realitzar gairebé cinquanta projectes, molts d’ells construïts, alguns referents de la modernitat del país. La seva experiència al poble va conviure amb d’altres obres singulars realitzades per altres mestres de l’arquitectura com el mateix Coderch, Francisco Juan Barba Corsini, però sobretot amb la molt significativa obra dels estrangers arrelats a Cadaqués, Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, que importen exotisme i sensibilitat artística a aquesta manera de fer iniciada per Correa i Milá.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent vitae dui vitae leo pharetra finibus tempor vitae arcu. In et quam porttitor, fringilla mi at, eleifend ligula. Nam feugiat efficitur erat quis maximus. Donec ac faucibus ante. Vivamus at massa at nulla rutrum consectetur. Aliquam auctor erat dolor, aliquet dapibus erat viverra sed. Praesent ultricies vehicula aliquet. Ut volutpat tellus eget venenatis sodales. In rutrum turpis vitae erat lacinia, et euismod libero tincidunt. Aenean consectetur sed tellus et tincidunt. Suspendisse elementum est orci, in fermentum orci varius at. Phasellus gravida blandit dolor consequat rutrum. Etiam pharetra orci nec nulla rhoncus, sit amet semper mi consectetur.

Etiam sit amet condimentum quam, at vulputate velit. Morbi ultrices ligula diam, et mattis justo venenatis et. Proin malesuada nunc eu mauris semper, at luctus neque porttitor. Donec porta metus tellus, at mattis massa vestibulum sed. Pellentesque ultrices felis ut ipsum pulvinar tincidunt. Nulla imperdiet magna rhoncus sem ultricies, eget accumsan sem consequat. Ut facilisis nulla a elit interdum, eget viverra libero euismod.

Phasellus ut mi varius, sagittis ante sed, elementum ipsum. Aenean purus mi, eleifend eu dapibus vel, rhoncus in eros. Donec iaculis, mauris nec tincidunt fermentum, purus metus volutpat quam, non porttitor mauris neque quis dui. Cras sodales libero neque. Vivamus pellentesque urna quis interdum laoreet. Praesent ac augue ac tortor sodales vestibulum a vitae erat. Donec vestibulum lorem sapien, sit amet tempus purus blandit at. Nullam interdum tempus nibh non semper. Proin ante felis, gravida id velit ac, facilisis rhoncus justo. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Duis a sollicitudin nulla. Cras eu sapien ac justo lobortis interdum. Cras dolor mauris, mattis sed laoreet eget, dignissim a diam. Nunc et odio ac lacus consequat hendrerit sed a nisl. Aenean sapien lectus, porta at nulla quis, dignissim lobortis augue.

Itinerari urbà per les arquitectures que s’arrengleren a ambdues vores del riu Ebre, al seu pas per Tortosa.

Evocant el temps en què aquesta fèrtil via de comunicació, abocada de comerç i de vida, esdevenia el principal carrer de la ciutat, ens deixem acompanyar per les façanes del Passeig de l’Ebre i, particularment, de la Rambla Felip Pedrell, on treuen el cap edificacions que han pugnat per trobar-hi plaça i significar-se a primera línia de riu.

Des del mateix parc municipal que expulsà les històriques drassanes cap a la vora de Ferreries, fins a l’antic escorxador modernista -obrat guanyant terreny al riu- i passant pels controvertits mercats municipals totes elles han cercat el privilegi, panoràmic i narcisista, d’emmirallar-se a l’Ebre. Carrers enlairats que connecten les dues ribes, el pont del ferrocarril i el de l’Estat acoten aquest aparador arquitectònic, salpebrat d’intervencions de diverses tendències i pretensions, que permet llegir i entendre l’evolució urbanística d’aquesta ciutat que naix i creix al llarg del riu.

Itinerari circular d’habitatge col·lectiu a Girona que ofereix una immersió arquitectònica amb un recorregut que destaca la diversitat de dissenys i estils al llarg de la ciutat. Des de les propostes més modernes fins a aquelles desenvolupades amb elements tradicionals i clàssics de principis de segle XX, els visitants experimentaran una varietat de perspectives i enfocaments en aquesta exploració urbana.


Les parades inclouen edificis que harmonitzen amb el seu entorn natural, així com altres que es destaquen per la seva originalitat i modernitat. L’itinerari recorre àrees que mostren l’evolució de l’arquitectura al llarg del temps, amb una atenció especial als habitatges protegits que reflecteixen la consciència social de la ciutat.


Un seguit d’obres que brinda als visitants una visió general de la riquesa arquitectònica de Girona. A través d’aquesta experiència, es podrà apreciar la diversitat estilística i la planificació urbana, contribuint a una comprensió més àmplia de la ciutat i el seu teixit social i cultural.

Itinerari per la ciutat de Lleida amb la visita de 5 obres de l’Estudi SDP format pels arquitectes Laureà Sabater, Lluís Domènech i Ramon Maria Puig. Són obres compreses en el període 1964-1975, des de l’inici de la seva etapa professional fins a la dissolució de l’estudi. L’estudi tenia dues seus, Lleida i Barcelona, tot i que gran part dels projectes es desenvoluparen a l’entorn de la capital de ponent. Oriol Bohigas situa l’obra i l’actitud de l’estudi SDP en el grup dels arquitectes realistes en contraposició dels arquitectes idealistes, formant part d’una possible ‘Escola de Barcelona’.

L’article “Lérida, ciudad colina” publicat a Destino el 1965, inicia l’activisme de l’estudi per reivindicar la personalitat plàstica del Canyeret, entre la plana, el riu i el Turó de la Seu Vella, constituents geogràfics de la ciutat. El 1969 redacten el 1er Pla Especial del Canyeret, amb una revisió del mateix el 1974. El 1982 Domènech i Puig, conjuntament amb la Roser Amadó i el Joan Busquets realitzen el Pla Especial del Centre Històric de Lleida, reconegut amb el Premi Nacional d’Urbanisme.

Les Germanetes dels Pobres (1965-1968), els locals parroquials de l’Església de Santa Maria Magdalena (1966-1970), la seu social del Club Tennis Lleida (1972), els apartaments Club Ronda (1970-1974), i el Banc Condal (1972-1974) són obres amb diferents materialitats i programes complexos amb l’ús de llenguatges ambigus a la recerca d’una arquitectura pròpia.

La ruta ens permet relacionar l’arquitectura dels anys 60 i 70 amb l’horta i el paisatge que envolta la ciutat de Lleida, endinsar-nos pels barris d’eixample de la ciutat, i arribar fins el Canyeret, el barri històric situat entre el turó de la Seu Vella i el riu Segre.