Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

L’itinerari proposa el reconeixement d’algunes obres d’Antoni Bonet i Josep Puig Torné a la Urbanització Cap Salou, construïda entre 1960 i 1964. Coincidint amb els anys d’inici del turisme de sol i platja, i amb l’obertura de la carretera de la Costa, que uneix la Universitat Laboral de Tarragona (1951), amb Salou, la promotora Nostra Senyora de Núria encarrega als dos arquitectes la urbanització de la vessant sud-oest d’aquest promontori rocós, que s’endinsa al mar en puntes abruptes i cales arrecerades. El far de Punta Falconeres era l’única preexistència construïda, en un paisatge de pinedes, conreus de secà i alguns camins.

Bonet havia obert despatx a Barcelona (1959), i estava col·laborant amb Puig Torné en el Complex Turístic Politur de Platja d’Aro (Girona). Son anys molt prolífics, en els quals van poder treballar en una “nova gama de formes, qualitats, conceptes i ambients totalment nous, sense cap mena de restriccions, ni idees preconcebudes, ni imitades”. 

A Cap Salou, la topografia, l’orientació, i les visuals, marcaran el traçat de la urbanització i la disposició de les edificacions. A diferència de Punta Ballena (Uruguay, 1945-48), aquí la gran roca determinarà un traçat de carrers orgànic, amb ramals corbats, que es creuen  en angles oberts i acaben en culs-de-sac: bosses d’aparcament i miradors. Un doble circuit de camins i escales donarà accés peatonal a les parcel·les.                                         

El llenguatge tradicional de les construccions agràries es fa aparent en els murets de pedra i les plataformes integrades a la roca, sobre les que disposar el llenguatge abstracte de les construccions: murs blancs, voladius, terrasses, grans obertures de vidre, persianes. Els edificis, formats per agregació, s’esgraonen i es fragmenten, adaptant-se al terreny, amb alçades que no superen la capçada dels pins. L’objectiu era “passar desapercebut” i només la Torre Itàlia, a la part més alta i plana de la urbanització, es planteja com a fita visual.               

Els accessos en cotxe no interfereixen en la privacitat dels espais comuns: patis, porxos, passatges i piscines, que ens introdueixen a l’escala domèstica, ni en les visuals dels habitatges, obertes i diàfanes sobre l’horitzó mediterrani. Diferents tipologies, pròpies dels temps de vacances, es combinen dintre d’un mateix conjunt. L’ordre l’aporta la retícula modular, la sistematització dels elements constructius, i l’ús d’una geometria regular, inclosos els triangles, que reprodueixen les formes del paisatge. L’obra dels dos arquitectes inclou un projecte d’oratori a Nostra Senyora del Mar, a la Cala Crancs, on es preveia situar el centre cívic de la urbanització.

Al Cadaqués de mitjan anys cinquanta es donen les condicions propícies per desenvolupar els recursos apresos per Federico Correa i Alfonso Milá sota el mestratge de José Antonio Coderch, que aviat personalitzen amb un tarannà propi que serveix per obrir pas a una manera d’intervenir al poble que encara avui perdura. Aprofitant al màxim els elements originals de l’habitatge tradicional entre mitgeres, intervenen curosament amb els materials i recursos locals disponibles per realitzar subtils canvis i incorporacions que inunden aquells espais existents d’una sorprenent i refrescant modernitat, tot apel·lant a una nova manera de viure.

Les encara puntuals —però creixents— aventures de la burgesia barcelonina cap a la Costa Brava com a destí turístic propicien que Correa i Milá rebin el seu primer encàrrec que es construirà: la casa per a Javier Villavecchia al Port d’Alguer de Cadaqués.

Les decisions que es veuen reflectides en aquesta obra es resumeixen en una loggia superior que inverteix els usos diürns i nocturns de la casa, per poder gaudir així de les vistes sobre el mar des de l’estar-menjador; el mobiliari d’obra; l’austeritat de recursos; el respecte per allò existent; i la sublimació del teixit urbà del casc antic, tot lligat amb un cert hedonisme que la tipologia de casa d’estiueig permet. Aquestes decisions es repeteixen en les seves intervencions immediatament posteriors.

Progressivament, una línia més experimental es traça paral·lela a les primeres edificacions aïllades, influenciada per la cada vegada més notable relació amb Itàlia, amb la casa Rumeu com a exemple més contundent i segurament més brillant.

Aquest idil·li amb Cadaqués s’estén durant més de dues dècades, durant les quals arriben a realitzar gairebé cinquanta projectes, molts d’ells construïts, alguns referents de la modernitat del país. La seva experiència al poble va conviure amb d’altres obres singulars realitzades per altres mestres de l’arquitectura com el mateix Coderch, Francisco Juan Barba Corsini, però sobretot amb la molt significativa obra dels estrangers arrelats a Cadaqués, Peter Harnden i Lanfranco Bombelli, que importen exotisme i sensibilitat artística a aquesta manera de fer iniciada per Correa i Milá.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent vitae dui vitae leo pharetra finibus tempor vitae arcu. In et quam porttitor, fringilla mi at, eleifend ligula. Nam feugiat efficitur erat quis maximus. Donec ac faucibus ante. Vivamus at massa at nulla rutrum consectetur. Aliquam auctor erat dolor, aliquet dapibus erat viverra sed. Praesent ultricies vehicula aliquet. Ut volutpat tellus eget venenatis sodales. In rutrum turpis vitae erat lacinia, et euismod libero tincidunt. Aenean consectetur sed tellus et tincidunt. Suspendisse elementum est orci, in fermentum orci varius at. Phasellus gravida blandit dolor consequat rutrum. Etiam pharetra orci nec nulla rhoncus, sit amet semper mi consectetur.

Etiam sit amet condimentum quam, at vulputate velit. Morbi ultrices ligula diam, et mattis justo venenatis et. Proin malesuada nunc eu mauris semper, at luctus neque porttitor. Donec porta metus tellus, at mattis massa vestibulum sed. Pellentesque ultrices felis ut ipsum pulvinar tincidunt. Nulla imperdiet magna rhoncus sem ultricies, eget accumsan sem consequat. Ut facilisis nulla a elit interdum, eget viverra libero euismod.

Phasellus ut mi varius, sagittis ante sed, elementum ipsum. Aenean purus mi, eleifend eu dapibus vel, rhoncus in eros. Donec iaculis, mauris nec tincidunt fermentum, purus metus volutpat quam, non porttitor mauris neque quis dui. Cras sodales libero neque. Vivamus pellentesque urna quis interdum laoreet. Praesent ac augue ac tortor sodales vestibulum a vitae erat. Donec vestibulum lorem sapien, sit amet tempus purus blandit at. Nullam interdum tempus nibh non semper. Proin ante felis, gravida id velit ac, facilisis rhoncus justo. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Duis a sollicitudin nulla. Cras eu sapien ac justo lobortis interdum. Cras dolor mauris, mattis sed laoreet eget, dignissim a diam. Nunc et odio ac lacus consequat hendrerit sed a nisl. Aenean sapien lectus, porta at nulla quis, dignissim lobortis augue.

Que el modernisme, moviment plenament burgès, tinguès un desenvolupament significatiu a la comarca del Maresme no hauria de sorprendre ningú. La connexió per ferrocarril el 1848 entre Barcelona i Mataró, sent el primer de la península ibèrica, no va fer si no donar una empenta definitiva a la comarca, que acabaria d’arrodonir el seu idili amb les classes benestants amb la implantació de l’estiueig com a forma de prestigi social a principis del segle XX.

Arrel d’això, podem destacar tres fets de gran rellevància quant a l’arquitectura modernista construïda a la comarca: el naixement de Josep Puig i Cadafalch a la ciutat de Mataró, les llargues estades de Lluís Domènech i Montaner a la seva casa de Canet de Mar, avui museu, i la primera construcció d’Antoni Gaudí, una Nau per a la Cooperativa Obrera Mataronense, avui en dia coneguda com a Nau Gaudí.

A aquestes tres efemèrides tan significatives dels tres exponents més internacionals del modernisme català cal sumar una gran quantitat d’obres notables que constitueixen el teixit del que coneixem com el Maresme modernista: obres d’Eduard Ferrés i Puig, Ignasi Mas Morell o de Bonaventura Bassegoda i Amigó, entre molts d’altres. Principalment cases particulars, però també mercats, escorxadors o casinos formen aquest patrimoni singular.

La ruta proposada vol destacar alguns exemples significatius, estenent el recorregut per tota la comarca i intentant fer una mostra variada d’autors i tipologies que en permeti una lectura global.

Calafat és una urbanització costanera depenent del municipi de l’Ametlla de Mar que va iniciar la seva construcció a principis dels anys 60 a iniciativa dels germans Mangrané. A l’estela de l’incipient boom turístic de tota la costa espanyola, la Costa Daurada va anar trobant ubicacions on donar cabuda a aquest model d’oci i esbarjo.

L’empresa Urbanizaciones de Costas Españolas, amb un nom prou explícit, va escometre la seva construcció. Seguint el model de ciutat-jardí de cossos baixos com tantes d’altres urbanitzacions de l’època, va ser construïda sota les directrius dels arquitectes Emili Donato, Francesc Rius i Dani Freixes.

Aquesta ruta vol posar de manifest l’interès d’aquestes primeres obres d’Emili Donato, algunes d’elles presents en la seva posterior trajectòria. L’aposta per la recuperació radical de la volta catalana com a element motor de la construcció dels habitatges connecta directament aquestes cases amb els primers experiments de Le Corbusier, així com amb propostes tan celebrades com les d’Antoni Bonet Castellana a La Ricarda.

En qualsevol cas, destaca una concepció constructiva sense concesions: pedra extreta del propi terreny, encalats senzills, plantejament estructural robust i experimentació programàtica en planta. Una expressió vernacular moderna amarada de pols que mira cap al mar.