L’arquitectura dedicada als diferents àmbits de l’educació va ser un camp d’experimentació interessant per a alguns arquitectes des de finals de la dècada de 1950. Diferents raons justifiquen aquest focus d’atenció. El creixement de la població immigrant, especialment a les zones de nova expansió als marges de Barcelona i altres ciutats de l’àrea metropolitana, va generar una demanda que calia atendre urgentment, tant per part de la iniciativa pública com de la privada.
Diverses escoles d’equips tan actius com Martorell-Bohigas-Mackay i Giráldez-López Iñigo-Subías i, en menor mesura, Anglada-Gelabert-Ribas se situen en aquest context. A més, a partir de la dècada de 1960, es va afirmar també un nou projecte educatiu d’escola catalana dut a terme per institucions privades que consideraven la qualitat de l’arquitectura com a part integrant de l’entorn docent. En alguns casos, el concepte d’entorn educatiu s’estenia a cases de colònies pròximes a les ciutats, destinades a oferir moments de lleure en comunitat a la població escolar; en el cas de la població universitària, el paper recauria en els col·legis majors. Si en els àmbits esmentats la iniciativa requeia en les administracions municipals i les institucions privades, al camp de l’educació superior el promotor va ser l’estat franquista a través del Ministerio de Educación Nacional i les universitats. Els dos exemples més rellevants d’aquestes operacions de prestigi i també de control de la població universitària van ser les obres realitzades al campus de la UB a l’avinguda Diagonal de Barcelona i la Universitat Autònoma, situada a Bellaterra, a prop de les àrees on es preveia construir el centre direccional de l’àrea metropolitana.
Aquest conjunt d’obres, a més, constitueix una ressenya interessant de les diferents referències arquitectòniques internacionals adscrites a diversos corrents brutalistes i tardomoderns que van arribar a Catalunya, així com dels materials que es van emprar durant el període, des dels elements ceràmics tan apreciats pel realisme de l’Escola de Barcelona a les diferents maneres d’emprar el formigó, tant en estructures com en grans elements prefabricats, entre d’altres.
7
1
