L’arquitectura dedicada als diferents àmbits de l’educació va ser un camp interessant d’experimentació per a alguns arquitectes des de finals de la dècada de 1950. Diferents raons justifiquen aquest focus d’atenció. El creixement de la població immigrant, especialment a les zones de nova expansió als marges de Barcelona i altres ciutats de l’àrea metropolitana, va generar una demanda que calia ser atesa urgentment, tant per la iniciativa pública com per la privada.
Diverses escoles d’equips tan actius com Martorell-Bohigas-Mackay i Giráldez-López Iñigo-Subías i, en menor mesura, Anglada-Gelabert-Ribas se situen en aquest context. A més, a partir de la dècada de 1960, es va afirmar també un nou projecte educatiu d’escola catalana dut a terme per institucions privades que consideraven la qualitat de l’arquitectura com a part integrant de l’entorn docent. En alguns casos, el concepte d’entorn educatiu s’estenia a cases de colònies pròximes a les ciutats, destinades a oferir moments de lleure en comunitat a la població escolar; en el cas de la població universitària el paper recauria en els col·legis majors. Si en els àmbits abans esmentats la iniciativa requeia en les administracions municipals i les institucions privades, al camp de l’educació superior el promotor va ser l’estat franquista a través del Ministerio de Educación Nacional i les universitats. Els dos exemples més rellevants d’aquestes operacions de prestigi i també de control de la població universitària van ser les obres realitzades al Campus de la UB a l’Avinguda Diagonal de Barcelona i la Universitat Autònoma situada a Bellaterra, a prop de les àrees on es preveia construir el centre direccional de l’àrea metropolitana.
Aquest conjunt d’obres, a més, constitueix una ressenya interessant de les diferents referències arquitectòniques internacionals adscrites a diversos corrents brutalistes i tardomoderns que van arribar a Catalunya i dels materials que es van emprar durant el període, des dels elements ceràmics tan apreciats pel realisme de l’Escola de Barcelona, a les diferents maneres d’emprar el formigó tant en estructures com en grans elements prefabricats, entre d’altres.
6
1
