Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

El vestíbul domèstic, una tipologia en si mateixa

  • 1 dia 
per José Hevia

En aquesta ruta recorrem una Barcelona on fixar-nos en els espais d’entrada dels edificis d’habitatge col·lectiu modern: espais que, més enllà de la seva funció de facilitar i regular l’accés, representen els qui hi viuen mitjançant els paradigmes de l’època. Com que moltes d’aquestes entrades estan ben conservades, són una vitrina que conté una modernitat congelada per a qui les visita, ja que es van dissenyar per dialogar amb el carrer.

Aquests espais van viure una transició i reinvenció subtipològica, l’origen i el sentit dels quals els trobem a l’arquitectura històrica prèvia: les entrades dels edificis d’habitatges antics, profundes i de generosa altura —que, com a mínim, corresponia a l’eqüestre— i habitualment amb un pati al fons, van ser continuades pel modernisme barceloní. El cavall i el carro aniran desapareixent mentre arriba la modernitat higienista, que redimensiona les plantes baixes amb el vianant i l’automòbil com a referència.

Els arquitectes que a Barcelona van projectar els habitatges col·lectius més representatius d’aquest nou ideal privat, burgès i industrial semblen respondre la següent pregunta: com reformular l’heretada representativitat de l’estatus de l’edifici tradicional dins el nou escenari modern? Usant recursos com l’ornamentació —amb expressions de tectònica industrial i geometries d’art aplicat—, també conservant jeràrquicament la generositat espacial de la planta baixa —com en l’ús del doble espai o la planta lliure completa i passant—, o també articulant una relació amb l’exterior que respon al programa del seu moment, amb unes entrades que donen la benvinguda a l’ús comercial de les primeres plantes i faciliten, per aquest motiu, l’espera a l’espai intermig de l’accés des del carrer.

Sovint trobem en aquestes entrades i sales d’espera una aparença de domesticitat —gairebé un diorama—, com un habitatge més, amb elements de mobiliari encara de la mateixa època. Generen una mena de sala privada oberta al carrer, un filtre de transició que convida i conté convidats —i estranys en un llimb on acaba el que és comú i comença la vida privada.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí