“Els naturals del Camp de Tarragona perceben millor la bellesa, amb més claredat, que els barcelonins” li deia Jujol a Ràfols, per animar-lo en les seves classes a l’escola d’arquitectura. Per entendre l’arquitectura de Jujol és necessari anar a la font, on l’entorn i l’arquitectura es fan un, on el Camp de Tarragona i l’arquitectura de Jujol són una única cosa.
Si un va atzarosament pel Camp caminant i no troba cap obra de Jujol, potser ho intenta capir, però com que és de fora del Camp li costa més entendre la bellesa que té; si hom va pel Camp i troba una obra de Jujol, la mira i l’entén mínimament, veurà com li dona les claus per mirar el Camp amb unes noves ulleres: l’obra de Jujol fa que s’entengui la bellesa del territori on és concebuda. Això no ens hauria de ser nou: nosaltres no coneixem Manhattan sinó és a través de Scorsesse o de Woody Allen, no coneixem Dublin sinó els dublinesos que ens va descriure Joyce, no coneixeríem el Sant-Victoire sense Cezanne, la bellesa del Camp de Tarragona sense Jujol!
Si quan arribem a Vistabella no ens hem fixat en el Camp que ens envolta, dins l’església hi ha representat el món celestial barrejat amb la representació de les espècies eucarístiques que es troben llaurades, blat i raïm, pa i vi, amb uns intermediaris entre el cel i la terra que poden ser abellots o un àngel; si quan estem a can Bofarull ens adonem de la quantitat d’animalons que hi ha arreu, després veurem els bitxos que surten de la terra; si quan estem arribant a Creixell veiem ―ja des de l’autopista― el penell que corona l’església ens adonem que hem de buscar al Camp l’al·legoria del lleó perseguit per la creu; si ens aturem a la font-sortidor de l’ermita de Loreto trobem una obra on una peanya de pedra es troba ancorada a terra perquè hi ha una serp que surt de la terra mentre una bèstia alada platejada ha vingut del cel s’hi ha posat al damunt i li brolla l’aigua que surt de terra per la boca. Ens fa estar atents al que passi al terra i al cel, Jujol ens fa observar el Camp.
Aneu a fer la ruta, agafeu el cotxe, millor la bici, millor calceu-vos unes xiruques, truqueu als llocs perquè us els obrin, descobriu dins les esglésies les intervencions que hi va fer, trobeu les petites intervencions que va perpetrar disseminades pel territori, mireu el Camp amb les ulleres que us ha posat Jujol. Així haureu descobert el territori Jujol.
