Aquesta ruta proposa un recorregut a través del territori, el paisatge, l’espai urbà i els edificis dels quatre poblats de colonització de les Terres de Ponent.
L’any 1939, el règim governamental franquista va constituir l’Instituto Nacional de Colonización (INC) per dur a terme una tasca de gran envergadura dins l’àmbit nacional: transformar una part del territori erm i de secà en terra de cultiu de regadiu. A més de les infraestructures hidràuliques necessàries, va haver de projectar la construcció de gairebé 300 poblats que allotgessin la mà d’obra agrícola necessària per convertir l’agricultura en la font econòmica d’un país que havia de sobreviure en un règim d’autarquia.
Sucs, Gimenells, el Pla de la Font i Vensilló són els quatre poblats de colonització creats de nova planta per l’lNC a la zona reguívola del canal d’Aragó i Catalunya. Els quatre poblats de les Terres de Ponent van ser projectats pels arquitectes José Borobio —Sucs, 1945, i el Pla de la Font, 1955—, Alejandro de la Sota —Gimenells, 1945— i Manuel Jiménez Varea —Vensilló (Osca), 1961. A més, cal destacar el Centre Tècnic de Gimenells, als afores del poblat, construït entre 1943 i 1946 segons el projecte d’Alejandro de la Sota i la intervenció de José Borobio.
Tot i que havien de seguir els postulats fixats per l’INC, els arquitectes dels poblats gaudien de prou llibertat a l’hora de projectar-los. La feble situació econòmica i l’aïllament internacional va donar lloc a una arquitectura basada en els sistemes tradicionals i els materials autòctons. Els arquitectes es van adaptar a aquesta condició i, amb els elements particulars de cada lloc, van proposar una arquitectura coherent, funcional i amable que va sorgir des de la taula de dibuix de cadascun.
La sensibilitat de la seva arquitectura s’entreveu en la implantació al territori, el diàleg dels poblats amb el paisatge rural, el respecte per la feina al camp, la consciència de la vida col·lectiva pel que fa als espais públics, el refús del folklorisme o de solucions monòtones deshumanitzades, i la dignificació de l’espai domèstic.
La naturalesa dels poblats va permetre una experimentació arquitectònica que va anar forjant espontàniament l’arribada de la modernitat, tant en les propostes urbanístiques com en els edificis, que l’itinerari testimonia de manera directa si es recorre en l’ordre cronològic de creació. I, especialment, la ruta ofereix una valuosa eina per reflexionar sobre l’urbanisme i l’arquitectura en el medi rural i sobre la incidència de l’escala humana a l’àmbit territorial, paisatgístic, urbà i domèstic. Una travessa des de la immensitat del camp fins al recolliment de la casa.
*Vensilló queda fora de la ruta dibuixada al mapa ja que el registre d’obres d’Arquitectura Catalana se circumscriu a l’àmbit territorial català.
7
