Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Road-trip per l’AP-7

  • Mig dia 
per Maria Aucejo Mollà

L’Autopista del Mediterrani o AP-7 és l’eix que comunica per al trànsit rodat tota la costa mediterrània espanyola, des d’Algesires fins a La Jonquera, amb França. Inaugurat el seu primer tram el 1969, entre Barcelona i Granollers, va tenir un naixement iniciativa del Banc Mundial i va ser àmpliament utilitzada a la propaganda del desarrollismo franquista, com a símbol de progrés i tret de sortida de la societat de consum espanyola.

Actualment, l’imaginari al voltant de la carretera dista de la fascinació optimista dels anys 70 i el paisatge que ens acompanya al trajecte provoca estranyesa. Us animem a realitzar aquest road-trip patri interromput per arquitectures amb interés no sempre evident, per vèncer el desconcert i transformar-lo en curiositat.

Els marges d’aquesta infraestructura compten amb nombroses fites que reclamen la nostra atenció a vora carretera, com els mateixos peatges, de singular disseny i actualitzats als trams d’ACESA per Bru Lacomba Setoain, molts dels quals han anat desapareixent o sent abandonats degut al procés de liberalització de l’autopista. També trobem fàbriques i edificis comercials que tracten d’utilitzar la singular ubicació a favor seu, com la fàbrica Tipel o la seu d’iGuzzini, la qual juga a ser una làmpara ella mateixa.

Si necessiteu interrompre el viatge, trobareu exemplars de la singular tipologia arquitectònica d’àrees de servei o descans, les quals no només criden l’atenció a banda i banda sinó que també s’atreveixen a travessar el vial. De sud a nord ens anem topant amb el pont de l’Àrea de Servei de Penedés, la lleugera passarel·la de la Porta de Barcelona, l’inusual cúmul de cabanyes de l’Àrea de Servei del Montseny, el restaurant panoràmic de Maçanet de la Selva, i finalment amb la contundent Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert i Jaume Freixa, a la frontera francesa.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies

Autors ( 11 )