L’autopista del Mediterrani o AP-7 és l’eix que comunica per al trànsit rodat tota la costa mediterrània espanyola, des d’Algesires fins a la Jonquera, amb França. Inaugurat el primer tram el 1969, entre Barcelona i Granollers, va néixer com una iniciativa del Banc Mundial i va ser àmpliament utilitzada per a la propaganda del desarrollismo franquista com a símbol de progrés i tret de sortida de la societat de consum espanyola.
Actualment, l’imaginari al voltant de la carretera dista de la fascinació optimista dels anys setanta, i el paisatge que ens acompanya durant el trajecte provoca estranyesa. Us animem a fer aquest road-trip patri interromput per arquitectures amb un interès no sempre evident, amb l’objectiu de vèncer el desconcert i transformar-lo en curiositat.
Els marges d’aquesta infraestructura compten amb nombroses fites que reclamen la nostra atenció a vora carretera, com els mateixos peatges, de disseny singular i actualitzats en els trams d’ACESA per Bru Lacomba Setoain, molts dels quals han anat desapareixent o sent abandonats degut al procés de liberalització de l’autopista. També trobem fàbriques i edificis comercials que miren d’utilitzar la singular ubicació a favor seu, com la fàbrica Tipel o la seu d’iGuzzini, que juga a ser un llum ella mateixa.
Si necessiteu fer una pausa en el viatge, en les àrees de servei o descans trobareu exemples que, amb la seva singular tipologia arquitectònica, no només criden l’atenció a banda i banda, sinó que també s’atreveixen a travessar el vial. De sud a nord, ens anem trobant amb el pont de l’àrea de servei del Penedès, la lleugera passarel·la de la Porta de Barcelona, l’inusual cúmul de cabanyes de l’àrea de servei del Montseny, el restaurant panoràmic de Maçanet de la Selva, i, finalment, amb la contundent Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert i Jaume Freixa, a la frontera francesa.
3
