El treball que hem dut a terme en diferents ciutats intermèdies ens va portar a reflexionar sobre l’evolució de les ciutats jardí a Catalunya. La pèrdua de l’espai públic col·lectiu proposat per Howard en el model de la ciutat jardí anglesa ens va portar a experimentar amb la sèrie “gardenhouse”, que busca descobrir noves relacions entre l’arquitectura i el jardí. Una recerca que investiga com fomentar connexions més intenses entre les persones i el medi ambient.
La ruta arquitectònica per Sant Cugat del Vallès recorre 14 cases situades en un entorn de ciutat jardí. Un model de ciutat, aquest, que neix com a resposta a la ciutat densa i industrialitzada. Un model urbà que busca recuperar l’equilibri ideal entre la ciutat i la natura. Una resposta urbana de ciutat dispersa, poc sostenible, que ocupa el territori perseguint solucions d’habitatges més saludables i confortables.
Aquest conjunt d’habitatges seleccionat dins del municipi de Sant Cugat es pot entendre com un catàleg de diferents maneres d’ubicar-se en la parcel·la i de relacionar-se amb el jardí. Cada habitatge mostra una volumetria i materialitat pròpia, i reflecteix les diverses solucions arquitectòniques per integrar-se en l’entorn verd: cases jardí. Encara que la majoria d’exemples d’aquesta ruta són d’habitatges unifamiliars, també s’hi han inclòs projectes en què, a partir de l’habitatge plurifamiliar, es treballa la relació amb el verd, el jardí: pisos jardí.
L’autoria d’aquests projectes és diversa i inclou noms destacats de l’arquitectura catalana com H arquitectes, passant per Tonet Sunyer o Lluís Clotet i fins a Coderch, entre d’altres.
