El recorregut pot semblar arbitrari pel fet d’incloure obres amb diferents graus d’intervenció en el territori, distintes entre si temporalment i formalment. La varietat és precisament allò que s’ha buscat: reflecteix l’ampli ventall de condicions geogràfiques i morfològiques que ofereix el context rural de les comarques de l’Alt i Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany.
Es barregen llocs i espais més íntims o tancats on el gra fi hi juga un paper important —per exemple, la reurbanització d’Ullastret—, amb altres més expansius; llocs de pas o per passejar amb altres de reunió, miradors, parcs, estructures verticals que recorden torres de guaita o fars que ens ofereixen vistes llunyanes; també camins rescatats i lleugerament formalitzats que ens apropen i ens endinsen a llocs que, malgrat haver perdut part del seu ús o significat original, han perdurat en el temps.
Llocs vorejant l’aigua: o bé aigua dolça —com aquells que es troben a l’estany de Banyoles, el rec Monar a l’altura de Salt, o el riu Ter a la ciutat de Girona per un costat— o bé el mar, com el primer assentament grec a la Península, Empúries, a la badia de Roses, o el Front Marítim de l’Escala. I altres “vores” com les antigues terres agrícoles, en particular els horts, com és el cas dels Horts de Vilabertran a prop de Figueres, on el límit entre camp i ciutat es dibuixa i desdibuixa, o La Vora de Girona a la Muntanya de Pedreres, que és alhora vora i talaia . Amb la seva presència vertical i puntual, les talaies contemporànies acompanyen i esquitxen les vores de la ruta, i com les antigues torres de sentinella presents tant a la costa com a l’interior, ens permeten enlairar-nos i veure la riquesa i la interrelació dels pobles amb els camps o la massa boscosa, o adonar-nos dels tombs que fan els estanys amb el Cap Norfeu al fons.
1
